Agafar la pilota en el teu camp, fer un barret per elevar la pilota per sobre d’un defensor, donar un petit accelerada i preparar-te a la pilota per al que podria ser un xut a porta. La defensa es col·loca davant teu per intentar aturar-lo però el que fas és aprofitar un buit amb una passada alt, no per sobre de la defensa, sinó xutant cap a la paret i fent que rebot fins a l’altre costat del camp, on t’encarregues de rematar a plaer.
Un futbol molt més àgil i divertit que es juga en espais petits, amb menys jugadors i més oportunitats de gol. Això és Volta , el retorn a la branca de carrer del report rei que ‘FIFA 20’ vol tornar als jugadors set anys després de l’últim ‘FIFA Street’ .
No és ‘FIFA Street’, és Volta
És difícil entendre la manca de continuïtat que ha seguit el futbol de carrer de la saga d’ EA . Després de quatre entregues que van jugar amb versions realistes i cartoon de l’espectacle que suposa veure a cracs fent meravelles amb la pilota, la cara més canalla del futbol va passar a un segon pla la volta a demandat la comunitat en més d’una ocasió.
Ara, conscients del complex que és tornar any rere any amb novetats que resultin interessants per al públic, ‘FIFA 20’ suma Volta a la seva barreja per intentar recuperar aquest esperit. No ho fa com a joc aïllat, sinó com a part del nodrit catàleg de maneres i idees que complementen el costat clàssic del ‘FIFA’ 11 contra 11 i la gallina dels ous d’or de Fifa Ultimate Team .
Això també suposa que les diferències entre una manera i un altre es limitin moltíssim més. Això no és ‘FIFA Street’ , una cosa que es van encarregar d’assegurar en múltiples ocasions durant la presentació, això és ‘FIFA 20’ amb una manera que persegueix aquest estil i es recolza en diferents punts clau per marcar la diferència.
L’essència, el com se sent el joc als comandaments, acaba sent exactament igual que en un ‘FIFA’ normal, però amb la particularitat que aquí els espais són molt més petits i es palpa menys la lentitud que suposa enfrontar-te a altres 11 jugadors en longituds de 100 metres.
El meu xoc amb el ritme de ‘FIFA 20’ quedava anul·lat per complet a Volta, el que dóna bon compte del molt que pot arribar a canviar el joc d’una manera a un altre tot i gaudir del mateix tremp i sistema de control. Diria que Volta és la típica idea que pot venderme el joc complet tot i no agradar-me especialment tota la resta, però que l’entusiasme pugui arribar a durarme més d’un mes és, probablement, el dubte que més ressona al meu cap.
Parets com a màxim exponent
El gran canvi que introdueix Volta no està en el joc en si, sinó en el que l’envolta i com això afecta els partits. Llocs com Amsterdam, Barcelona, Londres o Tòquio ens introdueixen camps de futbol sala d’estètica de carrer o de poliesportiu en què podrem jugar amb diferents variants. Hi ha el 3 contra tres, el quatre contra quatre, el cinc contra cinc. Tots ells amb porter o sense.
Però el més significatiu està en una altra elecció, si el partit es juga amb parets o sense elles . Activar-les no només limita encara més unes regles que es redueixen a les faltes, oblidant així del fora de joc i els serveis de banda i córner, també generen altres opcions i estratègies de cara a avançar i colar la pilota a la porteria.
Resulta divertidíssim jugar amb aquesta possibilitat, llançar passades a l’espai que rebotin a la paret o marejar la pilota d’un costat a l’altre del camp, com en el gol que comentàvem a l’inici d’aquest mateix text. La simple idea de sumar un angle més, en comptes de limitar-nos a la paret amb un altre jugador o la línia recta, dóna molt més joc del que podria semblar sobre el paper.
Un podria pensar que les filigranes acaben sent gran part de la gràcia i sí, el de tirar-te a terra de quatre grapes i marcar amb el cap té la seva gràcia, però mai resulten més protagonistes del que pot ser un regat vistós en un ‘FIFA ‘normal.
El resultat són animacions que es mantenen en la mesura del realista i que queden lluny dels efectes especials de ‘FIFA Street 3’ , així que el jugador habitual de ‘FIFA’ seguirà dominant el partit igual i, amb una mica de carambola, el principiant podrà aprofitar la bogeria dels rebots per intentar temptar la sort.
A les lligues en línia, en què cada partit es jugarà amb les regles i plantejament del jugador en qüestió -per exemple 3 contra tres sense porter en un camp amb jaula- se suma una manera offline amb un mapa del món que té com a objectiu portar-nos per diferents ciutats en format torneig.
L’estrella, però, està en l’adaptació de la manera El Viatge a les característiques de Volta. Una manera història amb cinemàtiques en què seguir l’evolució del personatge que creiem i que suma una raó més per vendre’ns Volta com una manera prou variat i complet per només cenyir-se a aquesta part de ‘FIFA 20’ .
Si la novetat té prou pes per mantenir el joc viu durant tot un any és una cosa que, a falta de provar-lo en profunditat, està per veure. No obstant això és innegable que EA ha posat tota la carn a la graella per intentar que això sigui possible, dotant així a Volta d’una entitat pròpia per aconseguir que ‘FIFA 20’ sigui una mica més desitjable per al indecís .
