La lletra petita especifica que l’aplicació té el dret de fer servir la informació personal dels usuaris i les fotografies que facin amb finalitats comercials, com la millora de la tecnologia de reconeixement facial
La popular aplicació de mòbil FaceApp ha causat un gran furor aquestes darreres hores. Permet de retocar fotografies i fer que les persones semblin més velles, més joves, d’un altre sexe o fins i tot afegir-hi una barba de la manera més realista. Milions d’usuaris han acceptat les condicions de l’aplicació per poder-la fer anar i compartir la imatge a les xarxes socials. Tanmateix, la lletra petita especifica que l’aplicació té el dret de fer servir la informació personal dels usuaris i les fotografies que facin amb finalitats comercials.
L’usuària de Twitter Elisabeth Potts Weinstein ha detectat que en el moment de signar els termes i les condicions de l’aplicació d’edició de fotografies, l’usuari cedeix a FaceApp el dret d’emprar les seves imatges, el nom, la veu i la identitat amb finalitats comercials.
Segons els termes de l’aplicació, quan se n’accepten les condicions s’admet ‘una llicència amb dret de subllicència transferible, perpètua, irrevocable, no exclusiva, mundial, totalment pagada, per a fer servir, reproduir, modificar, adaptar, publicar, traduir, distribuir, executar públicament i mostrar el contingut dels usuaris i qualsevol nom, nom d’usuari o imatge proporcionada en tots els formats i canals de mitjans coneguts o desenvolupats posteriorment, sense cap compensació’.
Una altra qüestió polèmica és que indiquen que poden transferir les dades entre estats per regir-se per la jurisdicció de protecció de dades d’un altre país, i que aquesta col·lecció de dades sigui legal. En la política de privadesa, avisen: ‘si sou a la Unió Europea o en altres regions amb lleis que regeixen la recopilació i l’ús de dades que poden diferir de les lleis dels Estats Units, tingueu en compte que podem transferir informació, inclosa informació personal, a un país i una jurisdicció que no tingui la mateixes les lleis en relació amb la protecció de dades.’
Ara bé, les condicions que l’aplicació exigeix a l’usuari no s’actualitzen des del 2017 i pot ser que no estiguin adaptades al Reglament General de Protecció de Dades (RGDP) europeu, segons que explica Eldiario.es. D’acord amb la seva política de privacitat, l’app envia les cares i la resta de dades personals dels seus usuaris als Estats Units, on està establerta. Però també pot compartir aquesta informació amb altres companyies del seu grup empresarial, que és a Rússia, o a companyies amb les quals tingui acords. Aquest enviament massiu no és legal des del maig de 2018, quan el RGPD es va començar a aplicar.
Aquesta pràctica, doncs, es podria denunciar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), però experts consultats per Eldiario.es diuen que l’organisme de control, amb capacitat sancionadora, està sobrepassat i no pot arribar a cobrir totes les vulneracions que es cometen.
Un article publicat avui per The New York Times explica que les recopilacions de rostres responen a una cursa empresarial per a crear sistemes de reconeixement facial d’avantguarda. Aquesta tecnologia aprèn a identificar persones analitzant tantes imatges digitals com sigui possible a partir de l’anàlisi de diferents patrons, però cal una base de dades molt extensa per tal que el resultat sigui com més precís millor. ‘Les companyies i els laboratoris han reunit imatges facials durant més d’una dècada i les bases de dades són, simplement, una de les capes necessàries per a crear tecnologia de reconeixement facial. No obstant això, la gent sovint no té coneixement que els seus rostres han arribat aquí’, explica l’article.
