Any rere any, torna el mundial de motociclisme, i any rere any, torna l’únic joc amb les llicències oficials de dita mundial, any rere any, torna Moto GP a les nostres consoles.
Un fet que passa amb moltes llicències esportives com Fórmula 1, WRC o fins i tot FIFA o NBA2K, és que un cop han creat el seu producte i tenen, per així dir-ho, la “base construïda”, els desenvolupadors es dediquen any rere any a polir la fórmula, implementant millores en l’apartat tècnic i incloent de tant en tant algun que un altre manera. Aquestes sagues, en ocasions acaben pecant de ser massa continuistes, i en moltes ocasions, els jugadors no es troben any rere any amb un motiu de pes per fer-se amb la nova entrega, tret que siguin fans de l’esport o disciplina en qüestió. MotoGP, també té aquest “problema” des de fa diverses entregues, i els nois de Milestone han decidit portar alguna novetat de pes, per tal d’aportar la varietat suficient al seu nou lliurament.
La recreació dels circuits està molt aconseguida, i cada corba de cada traçat és perfectament reconeixible, però, l’ambientació d’aquests és bastant pobre, amb un públic que hi és simplement de farciment i que anima i es mou igual en una ronda classificatòria que en l’última cursa del mundial, i uns escenaris i estructures que no passen de l’aprovat. Menció a part tenen la cara dels personatges, i és que si ens diuen que són de PlayStation 2 ens ho podríem arribar a creure. Els pilots no mostren la seva cara en cap moment (més enllà de fotografies i cinemàtiques) i els membres de l’equip (mecànics, analistes, etc …) tenen una expressivitat directament nul·la, i no és rar veure’ls moure els braços d’alegria per haver guanyat un gran premi mentre mantenen un aspecte totalment seriós. Afegir a més que no és estrany trobar-se alhora en pantalla amb tres o més personatges totalment idèntics.
Les protagonistes d’aquest joc, les motos, sí que poden fardar d’estar ben assolides, i és que ens trobarem amb unes representacions exactes de les motocicletes de les tres categories del mundial de motociclisme (Moto GP, Moto 2, Moto 3), a més d’un nombre força elevat de pilots clàssics de diferents èpoques (amb les seves respectives motos és clar) que faran les delícies dels més aficionats al món del motociclisme de competició. Per contraposició, un dels punts forts de MotoGP 17 és el seu apartat sonor, i això és una cosa molt important, ja que un videojoc d’aquestes característiques necessita tenir un so molt polit perquè puguem sentir que de veritat estem esprement al màxim les motos més ràpides del món. Aquests pilots “clàssics” es desbloquegen complint diversos objectius com guanyar un nombre de carreres en una categoria, o proclamar-se campió del món, i sens dubte és un gran afegit que encantarà als nostàlgics i als més assabentats i que allarga la vida del joc.
Donant un pas més enllà a la manera carrera
Respecte a les seves maneres de joc, aquest lliurament no compta només amb una manera “trajectòria” o “carrera”, sinó que inclou una nova manera anomenat carrera de representant que sobresurt sobre la resta. Aquesta nova manera afegeix profunditat a la manera trajectòria de “tota la vida” (començar des de la divisió més baixa, anar guanyant carreres, pujant de divisions, fins arribar a convertir-se en campió del món de Moto GP). En carrera de representant no ens encarregarem només de competir, sinó que manejarem a un nou equip que comença el seu periple en Moto 3. Nosaltres ens haurem d’encarregar de fitxar pilots, personal de garatge, nutricionistes, preparadors físics, experts en màrqueting, etc. .., per tal que el nostre equip creixi, fins a portar a competir en les tres divisions alhora. No només ens encarregarem de la gestió, sinó que també haurem de crear a un pilot (el qual serà el pilot principal) amb el qual correrem, i amb el qual tractarem de guanyar campionats, per aconseguir reputació i diners per a l’equip per tal de que segueixi creixent.
La veritat és que aquesta manera aporta frescor a una fórmula que començava a mostrar símptomes de cansament, i és que això no és una cosa que passi exclusivament, ja que diversos jocs basats en el món del motor mostren el mateix problema, una manera trajectòria sense gaire profunditat i sense grans al·licients que acaba fent repetitiu. És per això que s’agraeix aquesta volta de rosca en la fórmula (i també s’agraeix el fet que es mantingui la manera trajectòria normal, per a aquells usuaris que no busquin complicacions extres), però, creiem que li falta una mica més de profunditat , i és que, per exemple, el fet que tots els pilots que Fiches siguin inventats i per tant, no poder fitxar grans noms com Rossi, Lorenzo o Márquez, li resta un parell de punts.
Considerem que amb una quantes opcions més (com l’esmentada possibilitat de fitxar pilots d’altres escuderies, negociar contractes publicitaris més enllà de les 3 opcions que ens donen, la possibilitat de negociar els sous amb els pilots i el personal, etc … ) estaríem davant una manera molt més profund i polit, que allargaria, i molt, la durabilitat de la manera carrera de representant. Òbviament aquests dos modes no ho són tot, i també tindrem els típics maneres de carrera ràpida, contra-rellotge, pantalla partida, etc.
Exigent al mateix temps que gratificant en el jugable
Toca posar-nos a parlar ia l’apartat jugable. La veritat és que la manera en què juguem a Moto GP17 dependrà molt de la dificultat de la intel·ligència artificial que decidim i de les seves físiques, i és que competir amb físiques realistes, sense cap tipus d’ajuda i contra els pilots en la seva màxima nivell , se’ns convertirà en una odissea pràcticament impossible, sobretot al principi. No obstant això, a poc a poc anirem millorant, al principi simplement acabant les carreres, després escalant posicions en la classificació, per finalment, acabar competint amb els més grans. Sens dubte aquest és un dels millors aspectes del joc, i és que la possibilitat de començar des de zero, amb una moto que se’ns desboca en cada accelerada, fins arribar a dominar-la per complet, és una sensació tan gratificant, que fa que ens sigui impossible tornar a jugar en dificultats inferiors o amb ajudes.
De fet, tot i que al principi sigui normal jugar en dificultats baixes i amb ajudes, recomanem deixar-les de banda aviat, perquè si no a la llarga el joc acaba fent repetitiu en no haver de enfrontar-nos a un gran repte, però, si optem per pilotar de forma realista, sentirem que els estarem esprement tot el suc, tant a la moto, com al joc. I és que, ens podrem queixar d’alguns aspectes d’aquest MotoGP 17, però pel que fa a conducció, estem sens dubte davant d’un dels grans exponents del gènere.
Moto GP 17 suposa un avanç en la saga, potser no molt gran ni definitiu, però la implementació de novetats respecte al lliurament anterior, fan que la saga s’allunyi de la perillosa “zona de confort” en què poden caure aquest tipus de jocs (llançant lliuraments molt semblants, millorant només una mica l’apartat gràfic i renovant les llicències), i ens ensenya quin pot ser el camí de la saga a partir d’ara, amb maneres més profunds, més varietat, i una conducció molt refinada .
No obstant això, els punts positius que té Moto GP 17, estan una mica entelats per un apartat visual molt just, i és que la saga porta molts anys ja amb el mateix motor gràfic, i ja va sent l’hora d’un gran canvi en aquest sentit. La veritat, és que és una llàstima que el joc no espremi per res la potència de les consoles actuals, ja que els videojocs d’aquest tipus, necessiten que l’apartat gràfic sigui un dels seus punts forts perquè l’experiència sigui més immersiva.
