D’aquí a un ordinador, ja sigui de sobretaula o portàtil podem trobar diferents tipus de memòria. Algunes són memòries permanents (com la que ofereixen els discs durs o les memòries flash), altres només poden llegir-se (memòries ROM) i altres poden llegir-se, escriure i tenen emmagatzematge no permanent (també conegudes com memòries volàtils). En poques paraules, això últim és una memòria RAM. És un dels components més importants d’un dispositiu electrònic (si, també smartphones) i juga un paper fonamental en el rendiment del sistema: la seva importància és cabdal. No obstant això, no volem quedar-nos aquí.
Volem aprofundir en els aspectes més importants sobre què fa a una memòria RAM, quin és el seu funcionament i alguns detalls més que segur et seran útils, com ara la quantitat que necessites per treballar o els tipus existents.
Què és la RAM?
La memòria RAM és la ” memòria de treball” d’un computador. Es tracta d’un tipus de memòria volàtil, no guarda les dades que s’emmagatzemen en el seu interior un cop la sessió de treball acaba. Les sigles RAM fan referència a la veu anglesa Random Access Memory, que podem traduir com “memòria d’accés aleatori”.
El format d’una memòria d’aquest tipus és el d’un circuit imprès en forma de pastilla rectangular . En aquesta pastilla van soldats diferents xips, que contenen diferents quantitats de memòria RAM. Precisament la quantitat de memòria disponible és el que confereix valor a aquests components.
Inicialment la capacitat de les RAM es mesurava en kilobytes a la fi dels anys 70 i principis dels 80 del segle passat (el meu vell Spectrum tenia 128 KB), per passar després als megabytes i finalment a les actuals gigabytes en el sector domèstic. Diferents veus apunten que ja es parla de terabytes de RAM en segons quins entorns.
Per a què serveix la RAM?
La seva principal funció com a memòria de treball és la de emmagatzemar dades i instruccions , que queden allà fins que la sessió acabi o fins que necessiti substituir-los per altres de nous. La memòria RAM s’instal·la a la placa base; s’insereix en uns slots plàstics allargats, des d’on es comunica amb diferents components del sistema.
D’aquesta manera s’aconsegueix agilitzar el procés de comunicació entre el processador i la resta de l’ordinador. Imagina que tens al davant un escriptori, en el qual pots col·locar diferents objectes: documents importants, eines d’escriptura o de càlcul, d’entreteniment … en un cop d’ull pots observar tot el que tens a la teva disposició.
En tenir tot a l’abast de la mà, trigues molt poc temps en passar d’escriure un document per al teu treball a, per exemple, revisar les darrers missatges a la teva safata d’entrada. I pots fer-ho sense necessitat d’obrir els calaixos que hi ha a l’escriptori que sí, són molt còmodes per organitzar-ho tot, però dificulten accedir a tot el que necessites.
Ara traslladem la mateixa idea a termes informàtics: la memòria RAM col·loca les dades i les instruccions que anomenem abans en un lloc preferent a què el processador pot accedir fàcilment. Si hagués d’anar a buscar totes les dades al disc dur, les tasques més simples com escriure un document en Word serien increïblement lentes . Els ordinadors serien gairebé, gairebé inutilitzables.
Quanta RAM necessites?
La quantitat i capacitat de la memòria RAM és fonamental. De fet, a l’hora de configurar o comprar un nou equip hauria de ser del primer que tinguem en compte per una senzilla raó: si no tenim la quantitat mínima exigida pels programes o aplicacions que farem servir, no podrem utilitzar-los.
És cert que els Windows actuals han incorporat per al particionat de discs durs sistemes d’arxius transaccionals a l’estil dels sistemes Unix i la seva famosa swap, que fan de RAM si la instal·lada es queda curta. No obstant això, comptar amb aquest matalàs no fa miracles: o arribes a la quantitat mínima, o gens. Dit això, la quantitat de memòria RAM que necessites per treballar varia en funció de per què vas a fer servir l’equip . A continuació trobaràs una petita llista amb consells sobre memòria RAM i casos d’ús:
Treball bàsic , continguts multimèdia i navegació senzilla per Internet: hauria de ser suficient amb entre 2 i 4 GB de RAM.
Treball amb documents complexos , continguts multimèdia, multitasca i navegació amb diverses pestanyes: de 4 a 8 GB de RAM en endavant.
Treball amb aplicacions multimèdia i videojocs : recomanable tenir almenys 16 GB de RAM disponibles.
A més d’aquestes recomanacions, tingues en compte que cada placa base admet una quantitat màxima de memòria RAM. És a dir, si la teva placa base només admet 4 GB de poc serveix que t’entestis a intentar ampliar-la. Comprova sempre la quantitat màxima de memòria RAM que pots posar al teu PC.
Tipus de memòria RAM
Aquí l’assumpte comença a posar-se espinós. En primer lloc hem de diferenciar les memòries pel tipus de construcció : DIMM i SO-DIMM. Les DIMM són les que munten els ordinadors de sobretaula, mentre que les SO-DIMM són de mida més reduïda i són les que es poden trobar en els ordinadors portàtils (que en els models actuals no solen ser ampliables).
Dit això, realment només hi ha dos grans tipus de RAM dels que es deriven tots els altres:
- SRAM : és capaç de mantenir les dades emmagatzemades a la targeta mentre hi hagi una font d’alimentació activa, l’accés a les dades és considerablement ràpid.
- DRAM : a diferència de l’anterior utilitza condensadors per emmagatzemar les dades, que van perdent potència progressivament. Necessita un circuit de refresc que incorpori nova alimentació a aquests condensadors de tant en tant perquè la informació no es perdi, de manera que l’accés a les dades és més lent que en el cas anterior.
D’aquí surten els següents subtipus :
- VRAM : memòria RAM de vídeo. Permet que dos dispositius puguin accedir-hi al mateix temps, el que fa possible el treball gràfic i que vegem el resultat en el monitor.
- RAM Disk : es refereix a memòria RAM que ha estat configurada per funcionar com un disc dur, encara que la seva velocitat és molt, molt superior. També perd el seu contingut al apagar l’ordinador.
- RAM Memòria cau : es tracta d’una memòria del tipus SRAM (un sistema d’emmagatzematge d’alta velocitat), que permet accedir a un PC a dades que fa servir habitualment de forma molt ràpida.
- EDO : és un tipus de memòria RAM dinàmica que funciona amb l’accés ordenat a les dades per files i columnes. Van ser molt comuns durant els anys 80 i 90 del segle XX.
- SDRAM : és el tipus de memòries que s’usen des de finals del segle XX fins a l’actualitat. Milloren el rendiment de les memòries EDO en un 20%. Funcionen mitjançant matrius de dades que es generen en nanosegons i de forma constant.
Aquest últim tipus és, a més, el que ha donat lloc a les actuals memòries DDR . De fet, el nom complet d’aquestes memòries és DDR SDRAM. Les DDR es classifiquen de la següent manera:
- DDR1 : és la versió més antiga. S’utilitzaven en equips que muntaven processadors Pentium 4 i les generacions més vetustes dels Athlon d’AMD.
- DDR2 : la segona generació d’aquestes memòries encara està força estesa malgrat la seva edat. Funcionava amb els sòcols LGA775 d’Intel i AM2 d’AMD.
- DDR3 : encara DDR4 ja l’ha superat, encara es comercialitza i compta amb una presència força important. Es munta en equips amb sockets LGA1150 d’Intel i AM3 + d’AMD.
- DDR4 : és la generació actual, dirigida a l’última generació de processadors d’Intel i AMD, i la que més rendiment ofereix per ara.
Convé assenyalar que les memòries RAM tenen una freqüència de funcionament que serveix per determinar la seva potència. A major velocitat, major serà l’ample de banda de què disposarà el bus de dades per a realitzar transferències amb el processador. A les generacions actuals aquesta freqüència se situa entre els 2,4 i els 3 GHz.
També, a major quantitat de RAM, major quantitat de dades i instruccions es podrà emmagatzemar en la memòria, facilitant moltíssim l’accés del processador i agilitzant moltíssim l’execució d’operacions en el nostre ordinador.
